Resultats de la cerca frase exacta: 5
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
invitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convidar . L'invitaren al casament. [...]
|
|
2.
invitació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'invitar; l'efecte. La invitació a un ball, a un àpat, a un casament. Acceptar una invitació. Imprès, escrit, etc., amb què s'invita. [...]
|
|
3.
llicenciar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eximir del servei que es prestava. Eximir del servei a les files, donar (a algú) la llicència absoluta. Invitar a anar-se'n. Donar (a algú) el grau de llicenciat. Obtenir el grau de llicenciat. Va llicenciar-se en medicina i farmàcia. [...]
|
|
4.
casament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de casar-se; l'efecte. El casament de la diputada amb el fill del primer ministre. Donar paraula de casament. Cerimònia de contreure matrimoni. Invitar a un casament. Assistir a un casament. Celebrar un casament. fer un casament Proposar-lo a les parts i fer que hi convinguin [...]
|
|
5.
cridar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
foc, lladres. Cridar venjança. Cridar ajuda, auxili, adjutori. Cridar una mercaderia. Fer un pregó, una crida. He perdut l'anell: el faré cridar. Invitar (algú), especialment pronunciant el seu nom, a venir, a anar a un lloc. Quan passarà per l'hort, crida'l i fes-lo venir [...]
cridar
|
cridar
1 1 v. intr. [LC] Fer crits. No cridis, que m'eixordes. Quan li embenaven la ferida, cridava! Ja em puc escarrassar cridant: ningú no compareix.
1 2 v. intr. [LC] Parlar massa alt. Quan parla, crida.
1 3 v. intr. [LC] Fer sentir una protesta, un clam. Cridar contra els usurers. Cridar contra un abús.
2 1 v. tr. [LC] Dir (alguna cosa) cridant. Cridaven foc, lladres. Cridar venjança. Cridar ajuda, auxili, adjutori. Cridar una mercaderia.
2 2 v. tr. [LC] Fer un pregó, una crida. He perdut l'anell: el faré cridar.
3 1 v. tr. [LC] Invitar (algú), especialment pronunciant el seu nom, a venir, a anar a un lloc. Quan passarà per l'hort, crida'l i fes-lo venir. Cridar el metge. T'han cridat al telèfon. Els alumnes han estat cridats a examinar-se. Si em necessites per a alguna cosa, crida'm.
3 2 [LC] cridar a capítol Exigir una explicació davant d'altres.
3 3 [DE] [LC] cridar a les armes [o cridar sota les armes] Cridar a prestar servei militar.
3 4 v. tr. [LC] Instar (algú) a adoptar una actitud, un estat. L'han hagut de cridar a l'ordre. El president ha cridat la població a la calma.
3 5 v. tr. [LC] Pronunciar el nom (d'algú) en veu alta. Han passat llista i no m'han cridat.
4 1 v. tr. [LC] Atreure. Aquestes punxes criden el llamp. Cridar l'atenció d'algú.
4 2 v. tr. [LC] Una cosa de menjar, anar bé (amb una altra). El préssec crida vi.
4 3 [LC] cridar el mal temps Fer mals presagis. La situació no sembla que millori, però no cridem el mal temps.
4 4 [LC] cridar l'atenció Recriminar a algú un mal comportament. El revisor va cridar l'atenció a un grup de passatgers incívics.
5 v. tr. [IN] En inform., fer una crida (a una subrutina o un programa).
6 v. tr. [LC] Activar el mecanisme que fa venir (l'ascensor). He cridat l'ascensor però no ve; haurem de pujar a peu.